No puc mirar cap a una altra direcció.
Venint-me a buscar amb la moto per ensenyar-me els tant projectats mags tallant pedres energètiques, l'espero llegint història i desscobrint el dissabte i el seu calandari.
I si, la ment comença a treballar i la comunicació no ens abandona.
Entro a la casa on, entre gallines, ell negocia quantes àguiles en pedra vol. Jo menjo amb la mirada la ja gran dona que passeja només amb un somriure. Saludo als nens que mai han vist uns ulls rodons i seguim segura de ser on sóc.
El millor arròs fregit de tot el mes i temes d'expedient. Ja és llavors que vull congelar tot el que he après.
Cabells blancs llargs i Mas.
Amb ganes de màsqueres veiem talles. Amb ganes de Ketut em trobo el llibre. Hi hem anat per casualitat però ens estava esperant. Em diu molt, de mi i de la vida. Repeteix el que he après al dinar sense ser-hi. Tremolant sé que he de treballar la grandiositat presentada. Res ens pertany perque no és nostre, regal rere regal i agrair-los.
Saniscara paing menail de 9+9.
"Qué tremenda es la vida"... i, tot i que necessito hores per assumir i descansar, dóno mil gràcies per la màgia que trobem quan ens abracem més enllà de les tres dimensions.
Podem no creure en els miracles o pensar que la vida n'és un.
No hay comentarios:
Publicar un comentario